CURS EMOCIONS EN FAMÍLIA: LA TRISTESA (6ena SESSIÓ)

Al curs d’ Emocions en Família hem començat les sessions monogràfiques per emocions. I hem començat amb una molt important, a la que sovint ens costa fer front, especialment quan són els nostres fills els que la pateixen: la tristesa.
Per començar la Kàtia Velar ens va fer pensar què és la tristesa i, més difícil encara, per a què serveix?
La tristesa és una emoció bàsica desagradable que ens informa de que hem patit una pèrdua (d’una persona, animal, objecte, il-lusió,…).
Això ens fa sentir desanimats, amb poques ganes de fer res, amb ganes de plorar, i habitualment busquem estar sols o bé acompanyats de persones de confiança que ens consolin.
I pot ser útil la tristesa?? Doncs sí. Serveix per acceptar allò que és inevitable (les pèrdues) i les nostres limitacions (per exemple, tristesa per no ser el millor jugador, per haver perdut un partit,…).
També ens serveix per diferenciar les coses que valorem de les que no, així com per demanar ajuda.
Cal tenir present que els nens aprenen a reconèixer i expressar la tristesa a través dels seus pares i adults propers. Per tant, és important que els nens vegin als adults expressant tristesa amb naturalitat en algunes ocasions i que no sentin que aquests rebutgen l’expressió de tristesa per part seva (és a dir, prohibit allò de dir “ja està” “no passa res” o, pitjor encara, “no siguis ploramiques”).
Sovint no sabem com donar recolzament als nostres fills o filles quan estan tristos. Aquestes són deu eines útils :
Decàleg davant l’expressió emocional de la tristesa en els nens i les nenes
1- Entendre que quan estem tristos necessitem espai i temps per poder acceptar les pèrdues.
2- Facilitar la identificació de l’emoció (dir-li: “Ostres, veig que estàs trist” o verbalitzar el que sent “Quan estem tristos podem estar sense forces, tenim  ganes de plorar, a vegades volem estar sols i a vegades volem que ens acompanyin i abracin”)
3- Facilitar la identificació dels pensaments (què penso?, què sento?, què faig?). 
4- Ser un bon model d’identificació, regulació i expressió emocional.
5- Legitimar els seus sentiments: “entenc que estiguis trist/a” 
6- Acompanyar: si ho accepta, quedar-nos al seu costat, abraçar-lo i facilitar que plori . És una manera de descarregar la tensió.
7- Escoltar de forma activa, sense donar les solucions a les dificultats. 
8- Detectar els pensaments negatius que no ajuden a avançar (“pensaments cucs”). Ajudar a que s’adonin de la seva presència (de que porten posades les “ulleres negatives”) i de la importància de treure-se-les, de transformar els pensaments cuc en “pensaments papallona” (pensaments alternatius).  Treballar aquesta transformació de manera conjunta.
Alguns d’aquests pensaments negatius o cuc són :
– Autocrítica nociva: criticar-se a ell mateix/a, per exemple, “soc un desastre””soc un ruc”… 
En aquests casos és important desvincular l’aspecte negatiu de la persona i vincular-lo a la situació (“això t’ha sortit malament”), fer-li veure que tots a vegades ens equivoquem, reconèixer l’esforç realitzat i elogiar el que ha fet bé.
– Culpabilitat: es fa culpable de fets que no depenen d’ell, per exemple, “hem perdut el partit per culpa meva” “la mare està trista per culpa meva”. 
És important que ajudem a analitzar la situació, compartir la responsabilitat, veure què depen d’ell/ella i que no.
– Desesperació i impotència: creure que no hi ha solució al que li passa, per exemple, “mai podré fer les coses bé””no tornarem a ser amics””és el pitjor dia de la meva vida”. 
Cal ajudar-los a identificar que es tracta d’un pensament cuc i a veure la importància de transformar-lo. Plantejar: Com em sento amb aquest pensament cuc? Ho vull canviar? Buscar un pensament alternatiu “papallona”. Com em  sento amb aquest pensament?
– Pèrdua d’interès per les coses (no té ganes de jugar, de sortir…). És important que conecti amb la seva tristesa, per exemple, es pot animar a que dibuixi com es sent o que escrigui què ha passat i com es sent.
9- Ajudar-lo a pensar possibles solucions. Però tenint en compte que és important l’acceptació del que s’ha perdut o el que no s’ha aconseguit.
10- Proposar activitats agradables (intentar conectar-lo amb emocions agradables).
Per últim, us adjuntem una recomanació: 

“Pensar bien, sentir bien” de Paul Stallard, ens planteja exercicis per treballar la transformació de pensaments cuc en pensaments papallona.

I un fragment del llibre “El hombre en busca de sentido” de Victor Frankl per reflexionar:
“Si no está en tus manos cambiar una situación que te produce dolor,

siempre podrás escoger la actitud con la que afrontas ese sufrimiento.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.